Vacances +18

Ens ha tocat un d’aquells vals per parelles a un hotel de 5 estrelles, amb tot pagat, no ens ho podíem creure, de tota la gent que participava, a nosaltres! Preparem les maletes i agafem el vol a Hawaii. El trajecte és normal, els dos estem nerviosos, mai hem viatjat tant lluny de casa i ens mereixem unes vacances així. Fa temps que no en tenim unes i menys els dos sols.

Al cap d’unes hores l’avió aterrar i un xofer ens està esperant amb un cartell amb els nostres noms per portar-nos a l’hotel. Ens mirem i esclatem a riure, això sembla de pel·lícula, i més per dos persones de poble que es passen la vida rient-se dels pijos de ciutat i dels seus modals. A l’arribar a l’hotel ens estirem al llit i ens quedem adormits, estem esgotats del viatje i no és fins que tu et mig despertes i veus l’hora, les 21:00, just a temps per baixar a sopar.

Jo em poso un vestit negre de faldilla curta, elegant, per l’ocasió, i tu com ja havíem investigat on anàvem, t’has portat uns pantalons de mudar, una camisa i una corbata. Quan et vaig m’entren ganes de tornar a treure’t tota la roba, però decideixo esperar, anar a sopar i dur a terme la idea que m’ha vingut al cap.

A l’entrar al restaurant de l’hotel quedem bocabadats, és el més elegant que hem vist mai, d’aquells on tens mil cambrers a la teva disposició, on les estovalles de taula arriben al terra i no et permeten veure que passa sota. De sobte un cambrer em fa baixar dels núvols, la taula ja està llesta, al costat d’una paret i amb les altres taules a una distancia considerable, el que et permetia parlar de qualsevol cosa sense que hi hagués xafarders.

Comencem a comentar el lloc, ens sembla surrealista, és tot massa elegant, tots amb masses modals, modals dels quals nosaltres no teníem. Almenys jo no, o com a mínim no vull demostrar-ho. Soc una persona educada, ja ho saps, però en llocs així em surt la nena petita que porto dins i em venen ganes de jugar, de “trencar les normes”, les seves absurdes normes. Així que començo a fer ganyotes, i tu em mires mig enfadat (se t’escapa el somriure per sota el nas). Tens ganes de fer el “nen petit” amb mi, però algú té que comportar-se com els adults que som i ja has vist que jo no ho seré aquesta nit.

Estic a punt de posar-me la cullera al nas a ver si s’aguanta quan arribar un cambrer per portar-nos la carta de vins. Jo d’això no en se massa així que et deixo elegir, i als 2 minuts el teníem a taula, amb les dos copes servides. Jo tinc ganes de jugar i el vi ajuda a que sigui més entremaliada. De sobte, em recordo que no es veu el que passa sota la taula on estem assentats, i decideixo estirar la meva cama i acariciar-te la teva. Tu em mires i entenc de seguida que vols que pari, que aquest no és el lloc adequat, però jo no vull, ningú sap el que està passant, sol tu i jo. Et miro i somric maliciosament, faig un glop a la copa de vi i decideixo treure’m la sabata de tacó que porto. Ara sol estem el meu peu amb les mitges que poc a poc anaven acariciant la teva cama.

Un altre cop som ser interromputs pel cambrer, i com no hem mirat la carta, tu demanes el primer que penses que ens agradarà. I oi tant, un plat sencer d’escamarlans. En aquest moment decideixo deixar el meu joc a part una estona, fins acabar aquest festin. Parlem de mil coses, jo adoro veure’t riure, sempre m’ha agradat, des del moment en que et vaig conèixer, el teu somriure sempre m’ha enamorat.

Un cop acabat el primer i el segon, demanem postres, tu com sempre optes pel tallat directament, jo en canvi no em hem puc resistir al coulant de xocolata i a tornar al joc. Aquest cop el meu peu puja una mica més, i tu em tornes a mirar, però aquest cop somrius i em dius “Vinga acabat el postres i marxem que es fa tard”.

Entenc de seguida a que et refereixes, i a l’acabar ens aixequem i ens dirigim a l’ascensor. Són 15 plantes, estem sols, i tu et recolzes a la paret. Jo que no em rendeixo i vull seguir jugant em recolzo davant teu, i col·loco les teves mans a les meves caderes per que les fessis moure. Una de les teves mans comença a baixar i va directa sota del vestit, quan de cop l’ascensor es para a la planta 10 i al porta s’obra. Ja no estem sols i retires la teva ma. Jo segueixo recolzada a tu, se que no es notarà, que sol tu ho notaràs. T’atanses a l’orella i em dius que em prepari, que això no quedarà així, que porto estona jugant sola i que tu també vols participar.

Somric, he aconseguit el meu objectiu. L’ascensor es torna a parar, planta 15, la nostra. T’agafo de la ma i poso rumb a l’habitació. Tens tu la clau, no et fiaves de que jo la guardés (i raó no te’n falta). Abans d’obrir la porta em fas un petó al coll, passes la targeta i em vas xiuxiuejes “Endavant”.

A l’entrar deixo les meves coses damunt d’una taula de l’habitació i quan vaig a girar-me m’agafes per darrera i m’abraces. Em comences a besar el coll a la vegada que pressiones el teu cos contra el meu. De sobte et separes de mi, lo just per baixar-me la cremallera del vestit, i abans que puguis tornar a immobilitzar-me, em giro. Començo a afluixar-te la corbata, mentre tu em baixes el vestit. Somrius. Sospitaves que no portava sostens, i ara ho has confirmat. Hem quedo amb roba interior de baix i la corbata així que decideixo començar a treure’t roba a tu. Et trec la corbata i la deixo a la taula. Tu l’agafes i me la col·loques. Jo prossegueixo a desbotonar-te la camisa, però m’agafes les mans i me les portes als teus pantalons. Tu ja t’encarregues de la camisa, així no perdem temps tot i tenir tota la nit, volem aprofitar-la al màxim.

Un cop ens quedem els dos en roba interior em gires de nou, i m’acabes de despullar. Únicament tinc la corbata i a tu pressionant el teu abdomen contra la meva esquena.

Em continues besant el coll i acariciant-me els pits, jo sol puc disfrutar, estic immobilitzada, però aconsegueixo passar una ma cap enrere i et faig l’intent de baixar-te els calçotets, i tu ho entens de seguida, ara estem amb igualtat de condicions, disfrutant de la nit, de l’hotel, de nosaltres mateixos i de l’altre. M’agafes per la cintura i et sento dins meu, i els dos com si fóssim un sol ens vam començar a moure endavant i enrere, jo inclinada cap endavant, amb l’esquen corbada i tu separes una de les mans de les meves caderes i m’agafes del cabell.

Amb la veu mig tallada et demano que vull girar-me, tinc ganes de besar-te, de veure’t, de disfrutar-te més. Em giro i immediatament després em puges a l’escriptori, estic sentada, rodejant-te amb les cames i inclinada cap enrere. Em demanes que m’atanci i et responc que ho fessis tu. M’agafes la corbata i tibes d’ella fins que acabo a pocs centímetres de tu. Miro cap cap amunt, estàs més alt que jo, em mossego el llavi i a continuació et torno a donar un petó. Em mori de ganes de tornar a saborejar els teus llavis, no importa la de vegades que ho fagi, sempre en voldré més. Un cop em separo, atanses la teva ma a la meva cara, i me l’acaricies, primer em retires els cabells rere l’orella, perquè no em molestin (o més aviat, per què no et molestin a tu...). Poc a poc vas passant el teu polze pels meus llavis (saps que m’encanta). Em fas un gest per què obri la boca i puguis introduir el teu dit dins. Ho faig. Mentrestant l’altra ma es va aproximant al meu abdomen, primer el melic, desprès baixes més, a les meves cames. Primer per la part externa, i poc a poc vas passant a la part interna, acariciant a prop, però sense passar la frontera, tens ganes de provocar i jo ho se. Cada vegada estic més excitada i les meves cames tenen l’instint de tancar-se, però tu estàs entre elles, no poden tancar-se, però notes com de tant en tant fan pressió contra les teves caderes, quan més s’atansa la teva ma, més m’excito jo, i més provoques tu.

De cop, em tires enrere un altre cop, estic estirada a l’escriptori, rodejant-te amb les cames. Poses les teves mans a la meva cara, agafant-la i em vas besar, un petó suau als llavis, desprès als pits, primer un i desprès l’altre (es una mania que tens, com si pensesis que l’altre es pot ofendre, ets considerat, ets atent, i jo somric). Em mires i em preguntes per mil·lèsima vegada per què somric, però jo callo, son aquestes petites coses que m’agraden de tu i que mai diré en veu alta, petits detalls inconscients teus que fan que m’agradis més.

Els teus llavis segueixen baixant poc a poc, per tot l’abdomen, fins arribar a les caderes. Ara no tinc el teu cos per impedir-me tancar les cames, no soc jo que les vull tancar, son elles que van soles. Per sort no deixes que es tanquin, i comences a donar-me petons una altre cop a la frontera, provocant, però sense acabar d’arribar. De cop noto com entra un dit dins meu, i els teus llavis continuen jugant, provocant. Jo m’agafo amb força a la taula, de nou no puc fer res, no vull fer res més que disfrutar.

Ara ja no noto cap dit dins meu, noto una llengua, el contrast de calor i fred es impressionant. Em mires, saps que estic disfrutant i continues, vas alternant, dits i llengua, i de tant en tant et quedes de nou a la frontera, t’encanta picar-me (i a mi que ho facis).

Els dos estem disfrutant, però vull algo més, necessito algo més. M’aixeco i em mires. Jo somric i d’un bot em pujo damunt teu i m’apropo a la teva orella i et dic amb un sospir: “Seran unes bones vacances”.